Informació general


PARC NATURAL DE LA PENÍNSULA DE LLEVANT

     Parc natural de la Península de Llevant i les reserves naturals del cap de Ferrutx i del cap des Freu estan ubicades al nord-est de l’illa de Mallorca, a l’extrem septentrional de les serres de Llevant, als termes municipals d’Artà i de Capdepera.
     La superfície protegida és de 1.671 hectàrees, de les quals 1.658 corresponen a les finques públiques d’Albarca, es Verger i s’Alqueria Vella i 13 a la Reserva natural del cap des Freu.
     El Parc i les Reserves es varen declarar mitjançant el Decret 127/2001, de 9 de novembre (BOIB núm. 140, de 22-11-2001). La delimitació de l’àmbit fou modificada per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives.
     A més, aquest lloc es troba dins una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i és també un Lloc d’Interès Comunitari (LIC), segons el que disposen les directives europees d’aus i d’hàbitats. Per tant, forma part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. També és una Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), d’acord amb la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.


ELS TRESORS NATURALS

     La gran diversitat d’ambients amb penya-segats costaners, coves i avencs, fonts i torrents, boscs i garrigues, fan d’aquest Parc natural una àrea de gran valor paisatgístic.
     La zona conté un elevat nombre d’espècies endèmiques de les Illes Balears. Pel que fa a la flora, hem de destacar l’estepa joana (Hypericum balearicum) i el coixinet de monja (Teucrium marum subsp. occidentale). Entre els animals endèmics, hi ha el caragol coa de serp (Iberellus balearicus), el pseudoescorpí cavernícola (Chthonius balearicus) i el busqueret de coa llarga (Sylvia balearica).
     El Parc compta amb poblacions de tortugues mediterrànies (Testudo hermanni) i calàpets (Bufo viridis balearica) en recuperació. Entre les aus, hem de destacar l’esparver (Hieraaetus pennatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l’escassa moixeta voltonera (Neophron percnocterus), la gavina de bec vermell (Larus audouinii) i el corb marí (Phalacrocorax aristotelis). Tots nidifiquen al Parc i potser en un futur també ho faci la milana (Milvus milvus), ja que s’hi han alliberat individus joves amb aquest objectiu.


LA TERRA I EL PASSAT

     La fisonomia actual d’aquestes terres és fruit de les interaccions entre els éssers humans i la natura al llarg dels segles.
     Al Parc s’hi troben conreus extensius d’olivera, d’ametller, de figuera i de garrover. El desenvolupament turístic fou la causa del progressiu abandonament de les activitats del camp a les zones menys rendibles. Per tal d’aconseguir la regeneració de les pastures per als ramats d’ovelles i de cabres, la garriga va ser cremada reiteradament, això ha afavorit la presencia d’espècies rebrotadores, com el càrritx i el garballó. Així, avui en dia, el carritxar cobreix grans extensions del Parc en espais antigament ocupats per boscs o altres comunitats arbustives.


EL PATRIMONI CULTURAL

     Els testimonis més antics de la presència humana els trobam reflectits en restes arqueològiques. També hi ha mostres de l’arquitectura militar, com la talaia Moreia, de vigilància costanera, i les restes d’un campament de presos.
     Així mateix, hem de destacar les cases de possessió (com, per exemple, les cases d’Albarca), les marjades i la resta d’elements de la vida agrícola (tafones, sínies…). L’abundància de garballó va fer possible que a final del segle XIX s’hi desenvolupàs l’artesania de l’obra de palma. Avui en dia encara hi queda qualque artesà que duu a terme aquesta activitat.


NORMATIVA

• Tancau les barreres per evitar que el bestiar s’escampi.
• No encengueu foc, us trobau en una àrea d’alt risc d’incendi.
• Observau les plantes i les flors sense tallar-les.
• No llenceu fems.
• Passejau en silenci i pels camins, així evitareu molèsties a la fauna i a altres persones.
• Dugueu els cans fermants en tot moment al Parc, poden causar molèsties a la fauna i al ramat.
• Avisau al personal del Parc de qualsevol desperfecte o anomalia que observeu.


Tríptic general en pdf (català)